Sever Tomàs Auter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSever Tomàs Auter

Sepulcre del bisbe Sever Tomàs Auter al Museu de la Catedral de Tortosa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1630 Modifica el valor a Wikidata
Puigcerdà (Baixa Cerdanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 desembre 1700 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Tortosa (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Tortosa
5 setembre 1685 –
← Josep FagedaSilvestre Garcia Escalona →
Bisbe de Girona
13 novembre 1679 –
← Alonso BalmasedaMiquel Pontich →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1680–), sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióAlfonso de Sotomayor Modifica el valor a Wikidata

Fra Sever Tomàs Auter o Sever Tomàs i Auther (Puigcerdà, ca. 1630Tortosa, 24 de desembre de 1700). Religiós dominic, bisbe de Girona i de Tortosa.

Biografia[modifica]

Sever Tomàs Auter neix a Puigcerdà pels voltants de l'any 1630.[1]

Estudia a la universitat de Salamanca, i quan acaba els estudis es trasllada a València, on pren l'hàbit dominic i fou catedràtic de Teologia a la universitat. Més tard es trasllada a Roma i fou nomenat regent d'estudis al convent de Santa Maria sopra Minerva. En el capítol provincial celebrat a Barcelona el 1676 fou nomenat, estant a Roma, provincial de l'orde dels predicadors de la Corona d'Aragó, i torna a la península.[2]

El 23 d'abril de 1679 és presentat per Carles II al bisbat de Girona, el papa el nomena el 23 de gener de 1680, pren possessió per procurador, és consagrat a Barcelona l'11 de febrer i entra a Girona el 22 de febrer.[2] Entre 1680 i 1683 visita la diòcesi, sense repetir parròquia, durant alguns períodes de cada any.[3] Celebra sínodes els anys 1681 i 1685 i,[4] participa en el concili provincial de 1685.[5] Col·labora activament en la defensa del setge de Girona de 1682.[6] En arribar a Girona el bisbe accelera i promou l'acabament de la façana de la catedral.[7]

En 1685 és presentat al bisbat de Tortosa i en pren possessió a principis de 1686.[8] Convoca dos sínodes, en 1687 i 1696, i les constitucions les publica en un volum imprès a Barcelona el 1696 per Joan Jolis,[9][10] participa en el concili provincial de 1691 i[11] visita la diòcesi durant l'any 1693.[12] A Tortosa, encarrega la construcció dels retaules majors de l'església del convent de Sant Francesc, de l'església del convent de Santa Clara i de la catedral. Aquest darrer retaule no arriba a instal·lar-se i, anys després de mort el bisbe, fou utilitzat per fer dos retaules, dedicats a Sant Ruf i Sant Agustí, per a dos capelles laterals de la mateixa catedral.[13]

Mor a Tortosa el 24 de desembre de 1700, i fou soterrat al convent dominic de Sant Francesc i la mare de Déu del Roser, en la capella de Sant Domènec. En 1707 els estralls de la guerra de Successió provoquen l'enderroc del convent de Sant Francesc, i es traslladen les restes mortals del bisbe a l'església del convent de Sant Domènec, dins dels murs de la ciutat; però l'any següent l'exèrcit borbònic ocupa la ciutat i decideix convertir el convent dominic en caserna, la qual cosa porta el capítol a traslladar les restes del bisbe a la seu, en la sepultura del bisbe Fageda.[14]

Referències[modifica]

  1. Muñoz i Sebastià 2004: p. 97.
  2. 2,0 2,1 Merino 1826: p. 176.
  3. Solà Colomer 2006: p. 113.
  4. Merino 1826: p. 180.
  5. Costa y Barrás 1866: p. 121.
  6. Merino 1826: p. 178-179.
  7. Narváez Cases 2001: p. 245.
  8. «Severo Tomás y Auter». Catholic-Hierarchy.org
  9. Villanueva 1806: p. 116.
  10. Muñoz i Sebastià 2004: p. 98.
  11. Costa y Barrás 1866: p. 150.
  12. Pitarch i Almela 2001: pp. 136, 138 i 140.
  13. Muñoz i Sebastià 2004: pp. 99-101.
  14. Muñoz i Sebastià 2004: pp. 97,103-104.

Bibliografia[modifica]